"Nines i Moda": una petita gran història al Museu Tèxtil de Terrassa

 (artícle compartit també a la nostra pàgina: Lacaseta miniatures)

Del 20 d’octubre de 2024 al 20 de juliol de 2025, el Museu Tèxtil de Terrassa ha acollit l’exposició Nines i Moda, una proposta que convida a reflexionar sobre la relació entre les nines i el món de la moda: el joc de vestir i desvestir, la feminitat i el paper que aquestes petites figures han tingut dins del sistema de la moda. 

A través d’una selecció acurada de nines com les Parisiennes, Mariquita Pérez, Nancy, Barbie i fashion dolls, l’exposició també ha mostrat peces creades per dissenyadors i fotògrafs que utilitzen les nines maniquí com a mitjà d’expressió artística.

A partir del mes de maig, coincidint amb la Fira Modernista de Terrassa, el museu va obrir una convocatòria participativa per exposar nines vestides amb indumentària inspirada en l’època modernista. Va ser en aquest punt que, amb la meva mare, vam decidir sumar-nos-hi. A la nostra família, regalar vestits de nina fets a mà per Reis és una tradició molt arrelada, i ja havíem participat abans en convocatòries similars, com una dedicada a les nines Paola Reina, on la meva mare fins i tot va guanyar el primer premi.

Som col·leccionistes i enamorades del món de les nines i, des de fa anys, també participem a la Fira Modernista vestides amb roba confeccionada per nosaltres mateixes. Així que aquesta iniciativa ens ressonava especialment.

Les dues nines que vam vestir per a l’exposició formen part de la col·lecció Amigas de Paola Reina, un model que representa nenes d’uns 6 a 11 anys, una mica més petites que les clàssiques Nancy. L’estil de vestimenta havia d’estar inspirat en la moda de l’època modernista, però vam voler fugir de la imatge típica de la dama amb para-sol.

Una patinadora sobre gel i una modista: dues mirades a la feminitat

Jo vaig optar per recrear un conjunt per a patinatge sobre gel, inspirat en la moda esportiva femenina de finals del segle XIX als Estats Units i al nord d’Europa. Em vaig documentar a fons a partir de postals, fotografies, articles de l’època i pàgines especialitzades que descrivien els teixits i colors emprats. 

Primer vaig dissenyar la roba interior –camisola, calces i sota faldilla de cotó blanc amb llaços blaus– per assegurar una caiguda realista del vestit, seguint patrons reals de l’època. 

La roba exterior la vaig confeccionar amb batista, feltre, punt i llana sintètica. El conjunt incloïa també patins artesanals, cinturó, botes i una boina de llana.

La meva mare, en canvi, va voler donar veu a les dones treballadores i va crear una modista. Després de fer també la roba interior de cotó, va cosir una faldilla verda amb plecs i una mica de cua, una camisa blanca de popelin i un cistell ple de petites meravelles: tisores, teles i botons en miniatura, així com reproduccions de revistes de l’època.

Tot ho vam cosir a mà, amb molta dedicació i estima per l’ofici i per les nines. Per a mi, va ser especialment emocionant poder recrear peces a partir de patrons reals, i gaudir del procés de cerca i inspiració. La meva mare, en canvi, tenia la idea clara des del primer moment i la va portar a terme amb una precisió admirable.

Una experiència per recordar

Participar en aquesta mostra ha estat un honor i una gran il·lusió. Veure les nostres nines exposades en un espai tan cuidat, al costat d’altres creacions amb un nivell altíssim de detall i costura, ens va omplir d’orgull. El més bonic de tot, però, ha estat poder compartir aquest procés creatiu amb la meva mare, en un projecte que uneix tres passions familiars: les nines, la costura i la recreació històrica.

Si us agraden les miniatures, la moda o simplement les històries fetes amb el cor, us recomano de tot cor que visiteu el Museu Tèxtil i les seves exposicions. A vegades, les coses més petites –com una nina vestida amb cura– poden explicar molt més del que sembla.