divendres, 27 de febrer de 2015

Reparació de nines antigues

De tant en quant, arriben a casa nines antigues de familiars i amics per a que els i fem roba, a vegades també pasen per una capa de pintura:

Jordi:
Aquest nino, que es diu Jordi, i és dels anys quaranta o començaments dels cinquanta, estava en força bon estat. El vaig vestir com per anar a l'escola.



Nino bebé:
Aquest nino no estava en gaires bones condicions.
Per això, per sota la roba li vaig fer una mena de bombatxos de roba gruixudeta, per protegir-lo de cops.
La cara i les mans també s'han retocat.




Bessons:
Aquests ninets, són de les meves cosines. Me'ls van deixar per repassar i vestir de nou. Deuen ser de finals delsanys quaranta o començament dels cinquanta. Em van agradar molt perquè tenen una careta molt bufona.
Al ser de guix, estaven una mica malmesos i vaig procurar una barreja de colors que s'assemblés al màxim.
Després els vaig fer els vestits: per la nina, un vestit amb estampat de maduixes, petits volants a les mànigues i unes calcetes blanques.
Pel nino, uns bombatxos vermells i una camisa de maduixes amb coll de piqué blanc.







Maria Cinta:

Els orígens:
La Maria Cinta és d’Alemanya. Va néixer entre els anys 1900 i 1930.
Maria Cinta no és el seu nom original.
A la Maria Subirats Canas, li va regalar la seva àvia per la Primera Comunió. (ANYS VINT)
És una nina de cel·luloide, un material precedent als plàstics actuals.

La informació que he trobat sobre la marca d’aquesta nina és en alemany i ens parla de la fusió de dues empreses, del tipus de materials que utilitzaven i del distintiu en forma de cor que tenien gravat a l’esquena i al clatell i que m’ha permès identificar a la Maria Cinta.

L’empresa va ser fundada l’any 1900.
Bruno Schmidt produeix nines i nadons de cel.luloide, “paper maché” i fusta.
El distintiu de la marca és un cor, de vegades, acompanyat per una numeració.
Fabricava nadons amb expressions de caràcter.
Reparació

La nina tenia el cap separat del cos ja que la goma de l’articulació s’havia deteriorat.
Li vàrem canviar la goma amb l’ajut d’unes pinces i un filferro.

També li vàrem reparar unes escletxes de la cara, la ma i la cama amb pasta de reparar juntes i porcellana freda.


Els vestits:
La Maria Cinta té un cos tan ben fet que no li vaig voler fer vestits llargs així que vaig buscar models de l’estil de la Shirley Temple, dels anys ’30.
I vestida del tot.Totes les peces, inclòs les sabates i els mitjons, són fetes a ma.

Per restaurar la nina, m'ha ajudat la web de "Bella poupees", que ofereix la història de la nina francesa BELLA i molts patrons de vestits.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...